Diuen que són les idees les que mouen el món, però sent realistes i deixant de banda les utopies, el que veritablement mou a la gent i el món, són els diners. La societat ha otorgat un poder màxim als diners, fet fins a un cert punt lògic, ja que sense diners és molt díficil subsistir.Últimament en el món del bàsquet estem veien casos en que els diners estan trencant molts esquemes i molts tòpics, i com exemple trobem els diferents jugadors que després d'una temporada jugant a l'NBA renuncien continuar-hi per tornar a jugar a Europa en equips inferiors esportivament: Josh Childress ( un nº6 del draft de fa 3 anys) no renova per Atlanta Hawks i accepta un oferta d'Olympiakos de 3 anys i 20 milions d'euros, Carlos Delfino no renova per Toronto Raptors i deixa els flashos de la lliga americana per ficha per el gèlid equip rus Khimki per un altre contracte escandalós, Joan Carles Navarro deixa l'NBA per tornar a casa a canvi d'un altre mòdic sou...
La frase típica i tòpica de que tothom té un preu és mes que certa, però vull anar una mica més enllà, donem-nos compte que realment són els diners els que mouen el món, i el fet de renunciar jugar a la millor lliga del món, amb els millors jugadors del món i amb la millor organització del món reflecteix que els interessos ecònomics pesen més que els interessos esportius, les il·lusions i el prestigi....
Crec que és un bon exemple per veure i analitzar el verdader poder dels diners.
